Fílum, Artròpodes ;
Classe, Insectes ;
Ordre, Lepidòpters ;
Superfamília , Bombicoïdeus
Els lepidòpters d'aquest grup poden completar el seu cicle vital en només 60 dies . En aquest curt temps són ous, larves, crisàlides i al final papallones.
Els ouets. Poden atènyer un tamany d'un mil.límetre. La seva closca està formada per una membrana perforada per canals microscòpics que permeten la respiració de l'embrió. La larva tarda a néixer uns 15 dies des de la posta.
En néixer, la larva emet el seu primer filet de seda per suspendre's i aïllar-se de la closca. Al sisè dia d'haver nascut cessa de menjar i cau en un son profund, del qual despertarà 24 hores després crescut, amb els òrgans renovats i amb una nova pell. Aquest procés es repeteix en quatre ocasions al llarg d '1 mes .
La crisàlide. Una vegada que han madurat les larves teixeixen un capoll amb el midó que obtenen de les fulles de la morera. El fil amb el qual el construeixen mesura aproximadament 1 quilòmetre de llarg . Després de quatre dies la larva caurà de nou en un son profund. En aqueix oval niu de seda i durant 2 setmanes viurà una llarga metamorfosi. .
Imago. En sortir, la crisàlide forada el capoll, transformada en papallona. Mascle i femella cercaran parella. L'acoplament dura diverses hores. Poc després de posar els ous, la femella mor. El mascle té, de vegades, alguns dies més de vida.
Els cucs de seda s'han domesticat tant que han perdut l'habilitat de volar. No així, altres lepidòpters.
Els artròpodes són la línia de vida més extesa. Només existeixen quatre mil espècies de mamífers o quaranta mil espècies de vertebrats, mentre que hi ha milions d'espècies d'insectes. Els artròpodes són, quantitativament, la forma de vida animal dominant avui dia, i seguiran essent-ho quan nosaltres ja no existim. Podríem extinguir-nos en un holocaust nuclear, sotmesos als desordres naturals que provoca l'escalfament de la terra… i la diversitat dels insectes no es veuria greument afectada. Es pot dir que sempre hem estat a l'era dels artròpodes. Ells existiren abans de nosaltres i ells seran els testimonis de la nostra fi. Estan abans i després del temps humà . Per ventura és aquesta la raó que explica la fascinació de totes les cultures per les crisàlides.
En la cultura occidental la metamorfosi dels lepidòpters ha arribat a simbolitzar l'obligada i constant adaptació al medi dels éssers humans. D'aquesta manera, les crisàlides s'han utilitzat literàriament per encarnar la paradoxa de la identitat : la fragilitat del capoll recorda que tot i la levitat de l'individu i la del seu entorn l'ésser humà és poderós, tant com el cuc manifesta la seva potència transformant-se en papallona.
L'ésser humà necessita abarcar l'entorn, amb la mirada, amb el tacte, amb la ment, per sentir-se segur i controlar el seu espai. Dins el capoll, la nimfa estableix els límits, l'entorn es fa abarcable entre fràgils parets. Tan fràgils com la cortina orgànica de l'úter matern. Ambdós, capoll i ventre, posseeixen forma oval. Ambdós simbolitzen la palpable pertenència.
Per altra banda, les papallones són capaces de complir un somni humà: abandonar els lligams de la terra , desenganxar-se del sòl i volar. És així com s'han convertit en un dels emblemes de la llibertat.
És probable que el pas d'un ésser humà per la terra passi desapercebut, però el lleu aleteig de la papallona ja ha donat nom a una reflexió científica sobre el caos : “ Si agita avui, amb el seu aleteig, l'aire de Pequín, una papallona pot modificar els sistemes climàtics de Nova York el mes que ve”.
L'ésser humà té raons per fascinar-se amb l'aleteig d'una papallona.
Etimologia: Mallorca, del llatí “Insula maior”.
Ubicació: És la més gran de les cinc illes de l'arxipèlag balear, situat en el Mediterrani entre els 38º 40' 27'' i 40º 05' 17'' de latitud Nord i entre l' 1º 17' 23'' i 4º 23' 46'' de latitud Est; a 200 km del llevant de la Península Ibèrica i 300 al nord d'Àfrica
Relleu: La seva geografia física ve configurada per la serra de Tramuntana que, al nordest, dóna lloc a impressionants penya-segats que contrasten amb les platges de la resta del seu litoral. El Pla és la fèrtil planura central.
Superfície: 3.640 km2.
Costa: 554 kms…
… O el que és el mateix: 554 capolls de seda
A l'oest de la planura central, entre Calvià i Llucmajor, està situada la capital, Palma, el lloc on comença i acaba la proposta IMAGO III : un lent i orgànic recorregut pel litoral que envoltarà l'illa amb un llarg fil de seda al llarg de 50 dies (aprox), el cicle vital d'un lepidòpter.
Aquesta fràgil intervenció en el paisatge pretén transformar l'illa en un simbòlic capoll i recordar que el temps humà és limitat; que la identitat pot ser una paradoxal suma de fragilitat i poder; que el sentit de la pertenença també una natura palpable i primigènia; que es poden abandonar els fermalls de la terra i llançar-se al vol sense deixar de ser artròpode, insecte, lepidòpter…mallorquí…
A Ponent de la planura central, entre Calvià i Llucmajor, està situada Palma, la capital de l'illa, el lloc on comença i acaba aquest lent i orgànic recorregut a peu pel litoral mallorquí. Proveïda amb una lleugera motxilla i els complements imprescindibles per a una llarga travessia, l'autora començarà a debanar el rodet de seda amb el qual envoltarà l'illa al llarg de 50 dies , exactament el breu temps que viu el lepidòpter que ens inspira.
Serà d'aquesta manera tan frágil com comenci “ IMAGO III un poètic viatge que mostrarà Mallorca com un fràgil, valuós i potent capoll a l'interior del qual són possibles totes les metamorfosis.
Recórrer a peu un territori és adaptar-lo a l'anatomia de l'ésser humà i totes les seves limitacions orgàniques. Es tracta d'un exercici de solitud, esforç i superació, en diàleg constant amb l'entorn, que en algunes cultures assoleix el rang de viatge místic. Es persegueix una meta partint de l'esperança. L'autora, amb l'opció del fet de caminar, recorda aquells models de vida alternatius que al llarg de la història varen protagonitzar eremites, pelegrins, trobadors, militars, rodamóns, refugiats, mercaders… Tots ells caminaven no només per necessitat, sinó a la recerca d'un somni . Caminar es pot convertir en el símbol “dels altres destins” en aquests temps en què el moviment se sol vincular als medis de transport, des de l'automòbil a l'ascensor.
Caminar és un acte lent, com el moviment de les erugues, que ens acosta al temps geològic. Caminar, indagant en el territori amb la mirada, i avançar per una geografia desconeguda retorna el viatger als recorreguts primigenis, aquella forma de vagar per la terra dels nostres avantpassats en el Neolític, quan el planeta era encara un lloc per explorar. Els nostres avantpassats travessaren el caos, es varen moure i varen recórrer l'espai a la recerca d'aliment, per sobreviure. Aquesta acció, aparentment banal, va donar lloc a la primera relació de l'ésser humà amb el territori, que va començar a transformar-se simbòlicament. La civilització és la suma de mapes individuals, itineraris que desemboquen en el coneixement. Per a l'Homo sedentarius, caminar pot servir per reapropiar-se provisionalment del territori.
Darrere cada gest artístic s'amaga la voluntat de reordenar el món, recomposar-lo, reinventar-lo, per això la història de l'art mostra una vegada i una altra la intervenció artística en el paisatge : Del nomadisme primitiu al Dadà en el París dels anys 20 i el surrealisme; de la internacional lletrista a la Deriva dels situacionistes des dels anys 50; del minimalisme al land art dels setanta...
La història de l'art està plena de descobridors de geografies íntimes i artístiques: Rimbaud, en la seva recerca d'Abissínia, fugint de les paraules i trobant el sol, un altre dissolvent de les coses; les caminades de Tony Smith a finals dels setanta; els Free Flux-Tours al SOHO novayorquí l'any 1976. L'obsessió de Sol LeWit, que va escollir un motiu com la paret, l'arbre, o el camí i el va fotografiar a diferents llocs, coincideix amb la de Hamish Fulton, que va plasmar detalls que simbolitzaven la marxa i va escriure les seves experiències i emocions del viatge, lloc, data, distància recorreguda i durada de la marxa. Sbanley Brown reprodueix dibuixos realitzats pels transeünts als que va donar full i llapis per a que li senyalassin el camí a seguir. Marina Abramovic i Ulay mostra a través de la seva performance “Lovers”, un particular quadern de viatges que relata el recorregut d'ambdós artistes partint d'un i altre extrem de la Murada Xinesa fins a la seva trobada. Però no cal anar molt lluny, existeix l'exemple d'algú molt més proper, apassionat tant per la natura com pels quaderns de viatge, Miquel Barceló.
Les erugues cauen en un profund son abans de reorganitzar els seus òrgans, una vegada i una altra, per canviar de pell, per metamorfosejar-se i passar de cuc a crisàlide i d'allà a la fase imago, l'última. Per ventura darrere cada voluntat artística existeix un impuls més elemental, un procés que duem gravat en els nostres gens . Es podria parlar de l'ontogènia de certs artistes. Envoltar amb un lleu fil de seda és iniciar el procés d'elaboració d'un capoll dins el qual els individus es transformen, un gest no tan allunyat de l'esperit d'artistes tan reconeguts com Christo (i el seu renovat afany d'embolicar edificis, un dels exemples més extrems de l'art conceptual modern).
IMAGO III és la història d'una subtil abraçada.
Amb tots aquests referents aquest viatge seguirà el fil de seda que debani l'autora al seu pas per ports, passeigs marítims, cales, penya-segats, camins, arenals, vessants... Mostrarà els petits detalls, les grans vistes, retratarà rostres i formes de vida que trobi al seu pas i , sobretot, descriurà la bellesa de la fragilitat.
Partint de Palma cap al sudest, Mallorca es debana i la càmara li segueix el pas filant visualment el paisatge. La narració pren com a fil narratiu una suma de seqüències. D'una a altra, les jornades de viatge tendran el seu just retrat, i cinc seran les que gaudeixin d'una història més detallada: la 8º, 14º, 21º, 29º i 45º del viatge.
Aquestes cinc jornades corresponen als cinc somnis en els quals cau el cuc de seda abans de canviar la pell i iniciar la seva fase com a crisàlide dins el capoll. Com els ocorre a les erugues en les seves metamorfosis, es mostrarà el somni de l'autora i el que ocorre al seu voltant allà on va transcórrer la seva vuitena jornada de viatge, la catorzena, la número vint-i-u... La càmera serà l'únic testimoni d'un dels actes més comuns i tendres dels éssers humans, aquell en el qual queden exposats a tot: quan preparen el llit i queden adormits.